dijous, 12 de juny del 2014

Compta amb mi

I em va abraçar enganxant la seva galta esquerra al meu pit. Notava com ella em sentia bategar cada vegada més intensament mentre m'explicava que el noi que tant havia estimat l'havia utilitzada, que tot per ell havia sigut un joc però que per ella havia sigut molt més. Que realment sentia coses per aquell xiquet, coses que no havia sentit mai. Els dos erem davant la vora del llac del poble, jo portava els peus nus, descalçar-me al  arribar allí s'havia convertit pràcticament en tradició ja que m'encantava tocar amb els dits l'herba i sentir com les marietes em caminaven pels peus.
Ella plorava com mai ho havia vist en 9 anys que vaig passar sent el seu amic de l'ànima, cantant i rient amb ella, 9 anys, i en un moment vaig veure com s'obria per complet i em deia sense paraules que em necessitava, que estava farta de tot i que necessitava que l'ajudés. Vaig saber que en aquell moment la meva millor ajuda era oferir-li un abraçada en la que plorar i escoltar cada paraula que deia, no necessitava una opinió, necessitava un recolzament. I això és tot el que vaig fer. Em va costar una taca de pintura per a ulls negra marcada a la meva dessuadora nova però des d'aquell dia em sento una mica més proper a la meva amiga i cada dissabte a les 3 i mitja quedem a la vora del llac, ens descalcem, arronsem i tibem els dits dels peus un parell de vegades i ens abracem una bona estona per explicar-nos com ha anat la setmana i de tant en tant banyar-nos a l'aigua i cantar un parell de cançons de Txarango. Aquest llac s'ha convertit en un dels llocs més especials per a mi. I, sabeu? És curiós, però cada vegada que arribo a casa i em descalço, se'm posa la pell de gallina i se m'eriça el pel de la nuca.





Imatge https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKlHAudp51yDp8LEW-Kmfbu9IDOetmdNGxMX6ewkGt0jH2O9qcFlotkUZxFtf8d6wipsTLvo8pFZyZz-COX67MZWMf9dtUPOp419YhiAA1lnzkaUjc-v3ZWE6SZF_hXM7eF6bFx9FfDn4/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada