Fent una pinzellada a la seva biografia podem saber les coses següents:
Va neixer el 20 de juliol 1946 a Filadelfia. Es va criar amb els seus pares Harriet Kelly i John Raymond Kleiser al holandès de Pennsylvania, (grup cultural format pels immigrants de parla alemanya a principis de Pennsylvania i els seus descendents).
Randal Kleiser és un director de cinema i guionista internacionalment conegut des que va estrenar el seu primer largo metratge “Grease”, una pel·lícula musical revolucionaria.
La pel·lícula “El llac blau” va ser un projecte de passió del director, que havia admirat durant molt temps la novel·la original. El gènere el podríem qualificar com una pel·lícula d’aventura i d’amor. La seva duració és de 104 minuts. També es considerada una pel·lícula per tots els públics. Està gravat als Estats Units d’Amèrica i la van estrenar a España el 10 de març 1981. El nom real de la pel·licula és The Blue Lagoon.
Argument:
Emmeline i Richard Lestrange, dos nens d’edat prematura i protagonistes d’aquesta obra cinematogràfica són passatgers d’un veler amb la ruta del cabo de Hornos. Els pares d’ella van morir fa anys, motiu pel qual el pare d’en Richard li fa de tiet, i Emmeline va amb ells a la sortida. Un imprevist incendi va cremar la nau. Els nens van evacuar introduint-se en una barca salvavides juntament amb en Paddy, el cuiner. Això fa que es separin dels passatgers restants enviant-los a la deriva.
Al cap de uns quants dies sense rumb fixa, els tres supervivents arriben a una illa tropical. Paddy es sent responsable dels nois i els inculca varies normes. A partir d’aquell moment la norma era no apropar-se al nord ja que considerava que hi havia un Home dolent. Una altre llei que els hi va imposar va ser no menjar baies vermelles.
Una nit inesperada Paddy mor i després d’aquell fet els nois decideixen agafar la barca i dirigir-se sense rumb a un altre lloc. Van arribar a una platja diferent, on van construir una nova casa junts. Emmeline i Richard es van fent grans i poc a poc entren en l’adolescència. Com tot adolescent comencen a tenir curiositat i a voler experimentar coses noves. Es van atraient mútuament però no saben com expressar la seva sexualitat. Poc a poc comencen a practicar l’acte sexual i ho converteixen com a una rutina quotidiana. Un dia la noia perd el desig de cupular, te marejos i malestar i això li ve perquè descobreix que esta embarassada. Quan la noia dona a llum el seu fill li fica de nom Paddy en honor al cuiner.
Un dia descobreixen que el nen ha menjat baies perilloses i decideixen marxar d’aquella illa en busca d’una altre. Anaven passant el dies i no trobaven terra, de manera que van decidir menjar un grapat de baies cadascú pensant que era el final. Van tancar els ulls i es van deixar emportar per les corrents però el duc Arthur els va trobar i va preguntar si estaven morts, pregunta que va ser resposta per un tripulant: “No senyor, están dormin.”.
Opinió personal:
Aquesta pel·lícula no l'he vist, però en la meva opinió i amb la informació que he obtingut es una de les opcions per veure aproximament.
Fonts d'informacio:
El llac blau
El video esta extret de youtube i publicat per MegaCarlosSM---> Tràiler
LA CASA DEL LLAC
El director d’aquesta pel·lícula és Alejandro Agresti.
És director de cinema, guionista i actor argentí. Va néixer el 2 de Juny de 1961. Ha guanyat dos premis Còndor de Plata al millor director.
Per l’Alejandro era un somni rodar aquest pel·lícula. Té una duració de 105 minuts i està rodada a EE.UU. El nom real de la pel·lícula és The Lake House. Es va estrenar el 16 de Juny de 2006.
És una gran història d’amor que tracta les decisions que prenem a la nostra vida per tal de aconseguir la persona indicada.
Argument:
És una història romàntica entre una doctora i un arquitecte anomenats Kate Foreste i Alex Wyle. S’enamoren platònicament escrivint-se cartes per correu que misteriosament entrellaça el passat amb el present.
La Kate ha de deixar la seva casa del llac per motius de feina, ja que ara treballarà a un gran hospital a la ciutat. Mentre va cap a la ciutat deixa una carta a la bústia pel següent inquilí demanant-li la correspondència, la seva nova adreça i avisant-li que les petjades de gos ja estaven quan va arribar. L’Alex al llegir la carta queda desconcertat al veure que la casa estava en perfectes males condicions i no es podien visualitzar cap petjades de gos. Per aquest motiu no fa cas de la nota.
Al cap d’uns dies, mentre pintava la balla, va veure un gos que venia de la superfície recent pintada deixant unes petjades exactament on la noia de la carta li havia indicat. L’Alex confús, li respon la carta contestant-li que no hi havia hagut ningún inquilí avans seu i es preguntava com podia saber ella lo del gos.
Després d’això la Kate que havia deixat la casa feia sol unes setmanes, pensa que li esta gastant una broma i li contesta immediatament. D’aquesta manera s’adonen que s’estan comunicant a través de la bústia amb dos anys de diferència.
Es van enviant cartes i intenten reunir-se però la diferencia d’anys els hi impedeix.
Finalment aconsegueixen veure’s a la casa del llac.
Opinió personal:
Respecte aquesta pel·lícula podria dir i considerar que es un film enginyós i amb una relació directe amb els llacs.
Opinió personal:
Respecte aquesta pel·lícula podria dir i considerar que es un film enginyós i amb una relació directe amb els llacs.
Els dos protagonistes de la pel·lícula juntament a la casa del llac. Foto treta de la pàgina www.lavozlibre.com
CONCLUSIONS
Considero que es detalla perfectament i s'argumenta la pel·lícula el millor possible i de la manera mes clara. T'afavorirà si vols saber informació sobre les dos pel·lícules.
Fonts d'informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada